dels talons fins als cabells.

Avui he sortit al carrer sense cap propòsit ni cap intenció, sencillament he surtit a estirar les cames.
No tenia cap destí fix així que m'he deixat caure a un bar i he vist passar la gent. Primer ha passat una parella de gent gran, estrangers. Ella pareixia cansada i ell, molt "anglès". Cap dels dos somreien i m'ha semblat que cadascú caminava al costat d'un desconegut. Però no som ningú per jutjar així que he dirigit la vista cap a la dona que passava a darrera d'ells. Era molt maca i transmitia una confiança que li anava obrint pas un metre al davant seu.

Més tard ha passat una altre parella, debien tenia 40 anys, però s'agafaven amb la mateixa passió i es miraven amb aquells ulls d'enamorats de quan tens 17 anys. M'he sentit incòmoda mirant-los, com si interrumpís algún moment massa intim per a mi i la meva cocacola solitària. El següent en passar pel meu escàner ha estat un jove (pens que era obrer) que feia cara d'estar molt però que molt enfadat, el qual s'ha girat a mirar-me amb cara de " què estàs mirant? " i he baixat la mirada.

I així m'he passat l'horabaixa, cavilant i demanant-me si hi havia algú allà fora que avui s'anyoràs tant com ho feia jo.