Let it wash away mi sanity..

Porque un día me desperté y sentí que todo habia cambiado, que los verdes eran azules, que el rosa cobraba vida en mis días y que no me acababa de gustar del todo. Desperté y me sentí más pequeña, más inmadura pero mucho más persona. Las tostadas no sabian a nada y no hacia sol, hacia mucho mucho frío. Las apariencias dejaron de ser imprescindibles en mi vida, las sustituyeron las canciones. Estudié mucho pero también fracasé en muchas otras cosas, quizás más relevantes. Y sonreí a la par.

Fueron pasando los dias y múltiples cambios se sucedieron a lo largo del tiempo: me subió la miopia y en mi casa tenia que encender todas las luces para poder leer una línia de un libro. Era más ordenada y me gustaba más colorear mi vestuario, ir cómoda, ancha. Dejé de morderme las uñas para pasar a comer chicle todo el día, y me preocupé más por mi familia. Antepuse las relaciones amistosas y afectivas a las responsabilidades, aunque a éstas últimas no las olvidé del todo. Bailé hasta las cinco de la mañana, en compañia y sola. Y sobretodo, por un largo y precioso instante, fui feliz.

Et miro i tot és nou.

L'avia es seu al sofà, amb la vida cansada. Prem l'interruptor del comandament i una llum tililant es passeja per la televisió. Són les 21:00 pm, 3 d'agost. A la terrassa on està asseguda es cola una brisa marina agradable, fresca i plena d'estrelles, que l'envolten. No sap ben bé el que donen per televisió però cerca un instant de desconexió després d'un llarg dia: el passeig a les 7, comprar el berenar, dur la nena a la platja, dinar amb la seva filla i l'home, jugar amb la nena una altre vegada i anar a jugar al Mus amb les amigues. Vida d'estiu, vida de relax, vida de pau. Es perd pels seus pensaments fins que una vella melodia es filtra per la terrassa del costat, una cançó antiga que fa anys que no sent, i l'escolta emocionada, recordant vells temps on ella era la que anava amb l'àvia a nedar o la noia que es tombava a l'arena sota les estrelles amb la companyia d'algun amor.

I recorda els temps en que la gana era el pa de cada dia i les pilotes de pedaços, i els cels més clars, i les llargues caminades per anar a cercar l'aigua per un camí d'Eivissa, i les coques de la seva tia. Rememora el viatge a Mallorca i les experiències adquirides allà, els soldats de la plaça Major, la caiguda del règim, els morts i els malalts, els naixements dels seus dos fills, els amics perduts, les amigues trobades, Plaça, la merceria...Un cúmul de moments que es perden al apagar-se la ràdio de la veina.