Et miro i tot és nou.

L'avia es seu al sofà, amb la vida cansada. Prem l'interruptor del comandament i una llum tililant es passeja per la televisió. Són les 21:00 pm, 3 d'agost. A la terrassa on està asseguda es cola una brisa marina agradable, fresca i plena d'estrelles, que l'envolten. No sap ben bé el que donen per televisió però cerca un instant de desconexió després d'un llarg dia: el passeig a les 7, comprar el berenar, dur la nena a la platja, dinar amb la seva filla i l'home, jugar amb la nena una altre vegada i anar a jugar al Mus amb les amigues. Vida d'estiu, vida de relax, vida de pau. Es perd pels seus pensaments fins que una vella melodia es filtra per la terrassa del costat, una cançó antiga que fa anys que no sent, i l'escolta emocionada, recordant vells temps on ella era la que anava amb l'àvia a nedar o la noia que es tombava a l'arena sota les estrelles amb la companyia d'algun amor.

I recorda els temps en que la gana era el pa de cada dia i les pilotes de pedaços, i els cels més clars, i les llargues caminades per anar a cercar l'aigua per un camí d'Eivissa, i les coques de la seva tia. Rememora el viatge a Mallorca i les experiències adquirides allà, els soldats de la plaça Major, la caiguda del règim, els morts i els malalts, els naixements dels seus dos fills, els amics perduts, les amigues trobades, Plaça, la merceria...Un cúmul de moments que es perden al apagar-se la ràdio de la veina.