lunes, 25 de octubre de 2010

25.

El vent golpetja fortament la finestra, però és igual. És igual perque amb el vent has vengut tu i a poc a poc t'has colat pels forats del meu jersei. I m'has acaronat la cara suament però fred, molt fred... I enfadat per la distància, has colpejat encara més fort la finestra. I amb tu m'han arribat escumes d'ones furioses i poderoses, que m'han portat records de llargues passejades amb bicicleta per damunt de fustes. I m'ha arribat també una olor a xocolata recén feta dels carrers de Madrid. Inocent, he pensat jo. Estúpida imaginació.


Però un atre cop a la finestra, més fort. Miro al cel i entre els núvols crec divisar una rialla juganera que em diu t'estim.

jueves, 21 de octubre de 2010




Las luces de Madrid bajo las persianas de una pensión de Sol,
without price.

sábado, 16 de octubre de 2010

a fora sents la gent com va darrera el temps

Si pogués estirar les mans i tocar.te.
Si pogués agafar el temps i comprimir-lo, per més tard estirar-lo i fer-lo d'una llargada infinita.
Si tenguessim un segon per sentir-nos.
Si..

lunes, 11 de octubre de 2010

Lejano

Rebusco en el bolso y lo encuentro, lo cojo, lo abro. Espero a que pase un extraño con cara de humo, por favor, tienes fuego? Lo aposento en mis labios y me quemo las pestañas con el mechero. Ansiosa, inspiro, expiro, relajo. Una marca roja en el filtro y sigo...

miércoles, 6 de octubre de 2010

Somos una marea de gente, todos diferentes, latiendo a un mismo compás.



Vaja dies... millor dormir i que passin prest..

domingo, 3 de octubre de 2010

Dreamer.

Brisa marina. Una cañita, un cigarrito. Tú.
El sol, las rocas.
Mi mente en consonancia con la tuya.
Viene el camarero, ¿qué desean?
- Una de noches largas, por favor.

viernes, 1 de octubre de 2010

Friday.

Les espirals verdes iniciaren un recorregut desconcertant. Començaren pels cabells, fixant-se en les diferentes tonalitats, respirant el seu "champú". Dels cabells anaren directament a les mans, unes mans fines i llargues però que tenien les ungles d'un color extravagant i cridaner, taronjes i liles i blaves, mil colors a les ungles.
LLavors va fixar-se en la marca que tenia a la clavícula, una marca petita de color blanc i que semblava una rapinyada o una ferida molt antiga, qui sap si de feia 2 anys o de una baralla a l'escoleta. Es tornà cap als genolls pelats i copejats, genolls de pell bruna; bruna com la resta del seu cos.

Sobtadament, les espirals es tancaren amb una cortina de pell i pestanyes, i s'obriren molt a poc a poc, com si volguessin grabar aquella imatge a la memòria i retenir-la per sempre.