25.

El vent golpetja fortament la finestra, però és igual. És igual perque amb el vent has vengut tu i a poc a poc t'has colat pels forats del meu jersei. I m'has acaronat la cara suament però fred, molt fred... I enfadat per la distància, has colpejat encara més fort la finestra. I amb tu m'han arribat escumes d'ones furioses i poderoses, que m'han portat records de llargues passejades amb bicicleta per damunt de fustes. I m'ha arribat també una olor a xocolata recén feta dels carrers de Madrid. Inocent, he pensat jo. Estúpida imaginació.


Però un atre cop a la finestra, més fort. Miro al cel i entre els núvols crec divisar una rialla juganera que em diu t'estim.