25.

El vent golpetja fortament la finestra, però és igual. És igual perque amb el vent has vengut tu i a poc a poc t'has colat pels forats del meu jersei. I m'has acaronat la cara suament però fred, molt fred... I enfadat per la distància, has colpejat encara més fort la finestra. I amb tu m'han arribat escumes d'ones furioses i poderoses, que m'han portat records de llargues passejades amb bicicleta per damunt de fustes. I m'ha arribat també una olor a xocolata recén feta dels carrers de Madrid. Inocent, he pensat jo. Estúpida imaginació.


Però un atre cop a la finestra, més fort. Miro al cel i entre els núvols crec divisar una rialla juganera que em diu t'estim.

Las luces de Madrid bajo las persianas de una pensión de Sol,
without price.

a fora sents la gent com va darrera el temps

Si pogués estirar les mans i tocar.te.
Si pogués agafar el temps i comprimir-lo, per més tard estirar-lo i fer-lo d'una llargada infinita.
Si tenguessim un segon per sentir-nos.
Si..

Lejano

Rebusco en el bolso y lo encuentro, lo cojo, lo abro. Espero a que pase un extraño con cara de humo, por favor, tienes fuego? Lo aposento en mis labios y me quemo las pestañas con el mechero. Ansiosa, inspiro, expiro, relajo. Una marca roja en el filtro y sigo...

Somos una marea de gente, todos diferentes, latiendo a un mismo compás.

Vaja dies... millor dormir i que passin prest..

Dreamer.

Brisa marina. Una cañita, un cigarrito. Tú.
El sol, las rocas.
Mi mente en consonancia con la tuya.
Viene el camarero, ¿qué desean?
- Una de noches largas, por favor.

Friday.

Les espirals verdes iniciaren un recorregut desconcertant. Començaren pels cabells, fixant-se en les diferentes tonalitats, respirant el seu "champú". Dels cabells anaren directament a les mans, unes mans fines i llargues però que tenien les ungles d'un color extravagant i cridaner, taronjes i liles i blaves, mil colors a les ungles.
LLavors va fixar-se en la marca que tenia a la clavícula, una marca petita de color blanc i que semblava una rapinyada o una ferida molt antiga, qui sap si de feia 2 anys o de una baralla a l'escoleta. Es tornà cap als genolls pelats i copejats, genolls de pell bruna; bruna com la resta del seu cos.

Sobtadament, les espirals es tancaren amb una cortina de pell i pestanyes, i s'obriren molt a poc a poc, com si volguessin grabar aquella imatge a la memòria i retenir-la per sempre.