Les espirals verdes iniciaren un recorregut desconcertant. Començaren pels cabells, fixant-se en les diferentes tonalitats, respirant el seu "champú". Dels cabells anaren directament a les mans, unes mans fines i llargues però que tenien les ungles d'un color extravagant i cridaner, taronjes i liles i blaves, mil colors a les ungles.
LLavors va fixar-se en la marca que tenia a la clavícula, una marca petita de color blanc i que semblava una rapinyada o una ferida molt antiga, qui sap si de feia 2 anys o de una baralla a l'escoleta. Es tornà cap als genolls pelats i copejats, genolls de pell bruna; bruna com la resta del seu cos.
Sobtadament, les espirals es tancaren amb una cortina de pell i pestanyes, i s'obriren molt a poc a poc, com si volguessin grabar aquella imatge a la memòria i retenir-la per sempre.
Uh! Quina cucada de tot...
ResponderEliminar"Sobtadament, les espirals es tancaren amb una cortina de pell i pestanyes"
No sabia d'aquesta faceta teva, en serio, m'encanta tot .
(LL)